Comparison of lifestyles among mediterranean populationseastern vs western

Resum

Introducció: S'ha demostrat que la dieta mediterrània és beneficiosa en la prevenció i prognòstic de malalties cròniques. Els adults majors són el grup d'edat amb major incidència de malalties cròniques. L'estudi s’ha portat a terme a Espanya i el Líban, dos països mediterranis. Continguts de recerca: A Mallorca, s’ha investigat la composició nutricional dels aliments consumits per 211 adults majors utilitzant dos recordatoris de 24h de dies no consecutius. La ingesta mitjana diària de polifenols va ser de 332.7 mg/d. La ingesta de polifenols va ser més elevada entre els bevedors d'alcohol, nivell educatiu elevat, ingressos elevats i persones físicament actives. Els flavonoides van ser els polifenols més ingerits. Les begudes alcohòliques van ser els principals contribuents a la ingesta total de polifenols, principalment el vi negre. La mitjana de consum diari de lípids va ser de 68.6 g/dia. El sexe, l'edat i el nivell educatiu van influir en la ingesta de lípids. MUFA van ser el tipus d’àcid gras més consumit, i "olis i llavors" va ser el grup alimentari amb major contribució a la ingesta de lípids. No obstant això, la ingesta d'àcids grassos no va complir amb les recomanacions per adults majors mediterranis. El calci, el coure, el magnesi i el ferro es van consumir en quantitats inferiors a les IDR. La ingesta de minerals s'hauria d'ajustar per complir amb les recomanacions. Moltes variables de mesura d'aptitud física es van correlacionar negativament amb els predictors de malaltia cardiovascular. L'aptitud física pot ser essencial en l'envelliment saludable. En total, el 36.8%, el 24.5% i el 0.3% dels participants tenien una puntuació màxima de TUG inferior a 8-f, HGS màxim baix i sarcopenia, respectivament. La prevalença d'aquests valors baixos varia segons les variables sociodemogràfiques i de composició corporal. Al Líban, l'adhesió a la dieta mediterrània es va avaluar en 525 estudiants universitaris i 125 adults majors utilitzant MEDAS. Entre els estudiants universitaris, la mitjana de la puntuació d’adherència a un patró de dieta mediterrània va ser de 7.96. Els homes tenien un grau d’adherència a la dieta mediterrània lleugerament superior a les dones. Els no fumadors tenien una puntuació més alta que els fumadors. El 59.05% de la mostra tenia una puntuació inferior a l'adherència adequada. El 0.7% de la voluntat de canviar de dieta depenia de la puntuació d'adhesió a la dieta mediterrània i el 28.58% dels participants es preocupaven principalment per la seva salut. L'estratificació del qüestionari va revelar una distribució relativament alta de l'ús de l'oli d'oliva en la cuina tot i que només el 50.3% consumia més de 4 culleradetes diàries. El percentatge de participants que consumien aliments d’acord amb un patró de dieta mediterrània era superior al 50%, excepte pel vi i el peix. Es van trobar correlacions positives entre els diferents components de MEDAS. A més, el percentatge de participants que tenien una puntuació adequada era major en els no fumadors. Entre els adults majors, la puntuació d’adhesió mitjana a un patró de dieta mediterrània va ser de 8.48. Els homes tenien una adherència lleugerament superior a la dieta mediterrània que les dones. Els que treballaven tenien una major adhesió a la dieta mediterrània que els que no treballaven. El 52% de la mostra tenia una puntuació per sobre de l'adherència adequada. El percentatge de participants que consumien aliments d’acord amb un patró de dieta mediterrània era superior al 50%, excepte pel vi i el peix. Conclusió: Cal fer més estudis en el futur per comparar el Líban amb Espanya i desenvolupar estratègies per augmentar l'adhesió a la dieta mediterrània al Líban per a una millor salut.