La junta de la província. Resistències contra l'absolutisme a la catalunya del segle xviii

Zusammenfassung

RESUM En plena Guerra Gran (1793-1795), els mesos de desembre de 1794 i de gener de 1795, es va reunir a Barcelona i a Girona consecutivament una Junta de la Província. En van formar part una cinquantena de vocals en representació dels corregiments i partits del Principat. L’ objectiu va ser reclutar voluntaris remunerats o miquelets i finançar-los mitjançant contribucions recaptades a través dels municipis catalans. Durant les sessions que van tenir lloc a Barcelona es va dissenyar un Pla que contemplava la possibilitat d’administrar tota aquesta operació de manera autònoma nomenant una comissió formada per un grup reduït de vocals. El capità general, José de Urrutia, no va acceptar aquesta part del projecte. Només va admetre la constitució d’una Tresoreria o Junta de Caixa per centralitzar les recaptacions i abonar les despeses directament als terços de miquelets que es trobaven en el front. Aquesta Junta de Caixa també va haver de posar en circulació dos milions de pesos en vals i informar sobre l’ evolució de l’ operació a la hisenda reial. La recerca descriu els treballs d’aquesta Junta de la Província per saber fins a quin punt els vocals van ser sensibles a les demandes i protestes que durant la segona meitat del segle XVIII es van manifestar a Catalunya. També té present les campanyes d’opinió que les autoritats i la mateixa Junta o Assemblea Catalana van promoure durant la guerra. RESUMEN En plena Guerra contra la Convención (1793-1795), los meses de Diciembre de 1794 y Enero de 1795, se reunió en Barcelona y en Gerona consecutivamente una Junta de la Provincia. Formaron parte de ella unos cincuenta vocales en representación de los corregimientos y partidos del Principado. El objetivo fue reclutar voluntarios remunerados o migueletes y financiarlos mediante contribuciones recaudadas a través de los municipios catalanes. Durante las sesiones que tuvieron lugar en Barcelona se diseñó un Plan que contemplaba la posibilidad de administrar enteramente esta operación de manera autónoma mediante una comisión formada por un grupo reducido de vocales. El capitán general, José de Urrutia, no aceptó esta parte del proyecto. Solo admitió la constitución de una Tesorería o Junta de Caja para centralizar las recaudaciones y abonar los gastos directamente a los tercios de migueletes que es encontraban en el frente. Esta Junta de Caja también tuvo que poner en circulación dos millones de pesos en vales e informar sobre la evolución de la operación a la hacienda real. La investigación describe los trabajos de esta Junta de la Provincia para saber hasta qué punto los vocales fueron sensibles a las demandas y protestas que durante la segunda mitad del siglo XVIII se manifestaron en Cataluña. También tiene en cuenta las campañas de opinión que las autoridades y la misma Junta o Asamblea Catalana promovió durante la guerra. SUMMARY In the midst of the War of the Pyrenees (1793-1795), a provincial council met in Barcelona in December 1794 and then in January 1795 in Girona. Fifty members represented the districts or corregiments. The aim was to recruit paid volunteers or miquelets and finance them by means of taxes that were collected from Catalan municipalities. During the sessions held in Barcelona, a defence plan was drawn up that sought to administer the entire operation independently, by appointing a commission formed by a small group of members. The Captain General, José de Urrutia, did not accept this part of the project. He only allowed the establishment of a treasury or a board of directors to centralise the collections and the payment of expenses directly to the volunteer troops who were at the front. The Treasury Council also had to place two million pesos in vouchers in circulation and inform the Royal Treasury about how the transaction was made. The research describes the work of this provincial council and investigates to what extent its members were sensitive to the petitions and protests manifest in Catalonia during the second half of the eighteenth century. It also includes the propaganda campaigns that the authorities and the council itself, and the Catalan Assembly waged during the war. RÉSUMÉ En pleine Guerre contre la Convention, « Guerra Gran » (1793-1795), en décembre 1794 et en janvier 1795, une Assemblée de la Province catalane se réunit à Barcelone puis à Gérone. Cette « Junta de la Província » était constituée par une cinquantaine de membres représentant les juridictions, « corregiments », et les « partis » de la Principauté. L’objectif était de recruter des volontaires rémunérés, les miquelets, et de les financer au moyen de contributions recouvrées par les municipalités catalanes. Au cours des sessions qui se tinrent à Barcelone, on élabora un Plan de défense qui envisageait la possibilité d’administrer toute cette opération de manière autonome en nommant une commission formée par un petit groupe de membres de l’Assemblée. Le Capitaine général, José de Urrutia, rejeta cette partie du projet. Il accepta uniquement que soit constituée une Trésorerie, ou Comité de Caisse, afin de centraliser les sommes perçues et de verser directement aux bataillons de miquelets qui étaient au front de quoi couvrir leurs dépenses. Il incomba également à ce Comité de Caisse de mettre en circulation deux millions de pesos en bons et d’informer le Trésor royal quant à l’évolution de l’opération. La recherche analyse les travaux de cette Assemblée de la Province pour savoir dans quelle mesure ses membres ont pu être sensibles aux demandes et aux protestations qui se manifestèrent en Catalogne au cours de la deuxième moitié du XVIIIe siècle. Elle tient également compte des campagnes d’opinion que les autorités et la propre Junta , ou Assemblée Catalane, ont promu durant la guerre.