Dibujando al profesional del mañanaestudio Delphi sobre capacidades de la comunicación estratégica en España

  1. Elena Gutiérrez-García 1
  2. Mónica Recalde 1
  1. 1 Universidad de Navarra
    info

    Universidad de Navarra

    Pamplona, España

    ROR https://ror.org/02rxc7m23

Revista:
Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

ISSN: 0211-2175,  2340-5236

Any de publicació: 2018

Número: 59

Pàgines: 139-156

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/ANALISI.3153 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

Resum

El concepte de capacitats professionals és nou per al món de l’acadèmia i de la professió, on ha prevalgut el de competència. La noció de capacitat prové de la teoria del desenvolupament humà, promoguda per Amartya Sen i Martha Nussbaum, i també dels estudis professionals, com els de Stan Lester. En resulta un desafiament conceptual innovador en la seva aplicació a la comunicació estratègica, i en aquest treball es presenten les troballes d’un estudi Delphi a Espanya, en el context d’un projecte de recerca internacional titulat Global Capability Framework in Public Relations and Communication Management. Els investigadors es van plantejar si és possible establir el consens sobre un nucli de capacitats globals atenent les diversitats regionals. A Espanya s’han fet tres rondes de qüestionaris a experts acadèmics, consultors i directius de comunicació, i s’ha arribat a un consens de catorze capacitats. Entre les conclusions, en la llista final predomina una perspectiva de capacitats que accentua la naturalesa estratègica i atorga menys protagonisme a aquelles que estan centrades en la naturalesa operativa o funcional de la comunicació. En aquest sentit, els experts accentuen una professió que necessita capacitats estratègiques per tal d’impactar en les organitzacions en la seva relació amb l’entorn social. Les troballes retraten, així, un professional polièdric i en subratllen la dimensió directiva i consultiva.

Referències bibliogràfiques

  • BARTRAM, D. (2005). «The Great Eight Competencies: A Criterion-Centric Approach to Validation». Journal of Applied Psychology, 90 (6), 1185-1203.
  • BERKOWITZ, D. y HRISTODOULAKIS, I. (1999). «Practitioner Roles, Public Relations Education, and Professional Socialization: An Exploratory Study». Journal of Public Relations Research, 11 (1), 91-103.
  • BROOM, G. M. y SMITH, G. D. (1979). «Testing the practitioner’s impact on clients». Public Relations Review, 5 (3), 47-59.
  • DELBECQ, A. L.; VEN, A . H. van de y GUSTAFSON, D. A. (1975). Group techniques for program planning. Glenview: Scott Foresman.
  • DESANTO, B. y MOSS, D. (2005). «Rediscovering what PR managers do: Rethinking the measurement of managerial behaviour in the public relations context». Journal of Communication Management, 9 (2), 179-196.
  • DOWNS, Y. y SWAILES, S. (2013). «A capability approach to organizational talent management». Human Resource Development International, 16 (3), 267-281.
  • DOZIER, D. M. (1992). «The organizational roles of communications and public relations practitioners». En: GRUNIG, J. E. (ed.). Excellence in public relations and communication management. Mahwah: Lawrence Erlbaum, 327-355.
  • DOZIER, D. M. y BROOM, G. M. (2006). «The centrality of practitioner roles to public relations theory». En: BOTAN, C. y HAZLETON, V. (eds.). Public Relations Theory II. Londres: Lawrence Erlbaum, 137-170.
  • FAWKES, J.; GREGORY, A. y MONTOYA-MARTÍNEZ, E. (2017a). «Rethinking competence and capability approaches, applied to public relations». En: EUROPEAN ACADEMY of MARKETING (ed.). Making knowledge work. Glasgow: University of Strathclyde, 1-36.
  • FAWKES, J.; GREGORY, A.; MONTOYA-MARTÍNEZ, E. y GUTIÉRREZ-GARCÍA, E. (2017b). Intervening in public relations, competence and capability. San Diego: 67th International Communication Association Annual Conference, 1-27.
  • GLOBAL BODY OF KNOWLEDGE PROJECT (2015). List of KSAB. Global Alliance. <https://static1.squarespace.com/static/561d0274e4b0601b7c814ca9/t/56c1fb0 759827e4bccf4dc2a/1455553288468/KSABlist.pdf> [Fecha de consulta: 07/04/2018].
  • GREGORY, A. (2008). «Competencies of senior communication practitioners in the UK: An initial study». Public Relations Review, 34 (3), 215-223.
  • KENT, M. L. y SAFFER, A. J. (2014). «A Delphi study of the future of new technology research in public relations». Public Relations Review, 40 (3), 568-576.
  • LESTER, S. (2009). «Routes to qualified status: Practices and trends among UK professional bodies». Studies in Higher Education, 43 (2), 223-236.
  • — (2014). «Professional standards, competence and capability». Higher Education, Skills and Work-Based Learning, 4 (1), 31-43.
  • LINSTONE, H. A. y TUROFF, M. (1975). The Delphi method: Techniques and applications. Reading: Addison-Wesley.
  • MANLEY, D. y VALIN, J. (2017). «Laying the foundation for a global body of knowledge in public relations and communications management». Public Relations Review, 43 (1), 56-70.
  • MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE (2017). Datos y cifras del sistema universitario español. Madrid. <https://www.mecd.gob.es/dms/mecd/serviciosal-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/universitaria/datos-cifras/datos-y-cifrasSUE-2015-16-web-.pdf>
  • MORENO, A.; TENCH, R. y OKAY, A. (2017). «Re-fuelling the talent tank: A qualitative study of key deficiencies, future needs, and life-long learning needs of communication management professionals in Europe». Communication & Society, 30 (3), 109-127.
  • MOSS, D.; NEWMAN, A. y DESANTO, B. (2005). «What do Communication Managers Do?: Defining and Refining the Core Elements of Management in a Public Relations/Corporate Communication Context». Journalism & Mass Communication Quarterly, 82 (4), 873-890.
  • NUSSBAUM, M. C. (2004). «Beyond the social contract: Capabilities and global justice». Oxford Development Studies, 32 (1), 3-18.
  • O’REILLY, D.; CUNNINGHAM, L. y LESTER, S. (eds.) (1999). Developing the capable practitioner: Professional capability through higher education. Kogan Page.
  • ROBEYNS, I. (2005). «The Capability Approach: A theoretical survey». Journal of Human Development, 6 (1), 93-117.
  • RULER, B. van; VERCIC, D.; BÜTSCHI, G. y FLODIN, B. (2009). «A First Look for Parameters of Public Relations in Europe». Journal of Public Relations Research, 16 (1), 1-34.
  • SAAVEDRA LLAMAS, M. y PERLADO LAMO DE ESPINOSA, M. (2017). Los estudios universitarios especializados en comunicación en España. Barcelona: UOC.
  • SEN, A. (1993). «Capability and Well-Being». En: NUSSBAUM, M. y SEN, A. (eds.). The quality of life. Nueva York: Oxford University Press, 30-53.
  • STEPHENSON, J. (1998). «The concept of capability and its importance in higher education». En: STEPHENSON J. y YORK M. (eds.). Capability and quality in higher education. Londres: Kogan Page, 1-13.
  • STEPHENSON, J. y YORK, M. (2013). Capability and quality in higher education. Nueva York: Routledge.
  • TENCH, R.; ZERFASS, A.; VERHOEVEN, P.; VERČIČ, D.; MORENO, A. y OKAY, A. (2013). Competencies and role requirements of communication professionals in Europe: Insights from quantitative and qualitative studies. ECOPSI research report. Leeds Metropolitan University.
  • THURLOW, A.; SÉVIGNY, A. y DOTTORI, M. (2018). «Global Capabilities in Public Relations». Public Relations Journal, 11 (3), 1-25.
  • WAKEFIELD, R. y WATSON, T. (2014). «A reappraisal of Delphi 2.0 for public relations research». Public Relations Review, 40 (3), 577-584.
  • WATSON, T. (2008). «Public relations research priorities: A Delphi study». Journal of Communication Management, 12 (2), 104-123.
Fuente de los datos: Dialnet