El humor verbal en situaciones comunicativas de mediación informalun análisis sociopragmático en la conversación coloquial

  1. Linares Bernabéu, Esther 1
  1. 1 IULMA – Universitat de València
Revista:
Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística

ISSN: 2014-1408

Any de publicació: 2022

Número: 12

Pàgines: 275-294

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Altres publicacions en: Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística

Resum

El present treball té per objecte analitzar, des d’una perspectiva sociopragmàtica (Norrick i Spitz 2008, Schnurr i Plester 2017), els usos i funcions de l’humor verbal en situacions comunicatives informals de mediació. Partim de la hipòtesi que el parlant que actua com a mediador empra marques i indicadors humorístics durant la seva interacció amb les parts en conflicte per a relativitzar la disputa, protegir la seva imatge i reconstruir les relacions interpersonals (Jacobs 2002, Fraser 2007). Amb la intenció de verificar aquesta conjectura, aquesta recerca utilitza el corpus Val.es.co. (Briz et al. 2002, Pons 2022) i analitza les seqüències conversacionals en les quals es produeixen situacions de mediació informal. Els resultats obtinguts demostren que l’humor és un recurs conversacional que fomenta els processos de mediació en tant que minimitza la força il·locutiva del missatge, reconceptualitza el tema en conflicte i fomenta la creació de llaços entre els participants de la conversa. Així mateix, les dades reflecteixen que l’èxit comunicatiu de l’humor verbal depèn de la serietat del conflicte, de les relacions socials de poder entre els participants i de la seva relació vivencial.

Referències bibliogràfiques

  • ALBELDA MARCO, M. y CESTERO MANCERA, A. M. (2011), «De nuevo, sobre los procedimientos de atenuación», Español Actual, 96, 9-40.
  • ALVARADO ORTEGA, M. B. (2016), «Variability, adaptability and negotiability in conversational humor: A matter of gender», en Metapragmatics of humor: Current Research Trends, Ruiz-Gurillo, L. (ed.), Ámsterdam, John Benjamins, pp. 193-214.
  • ATTARDO, S. (2020), The Linguistics of Humor: An Introduction, Oxford, Oxford University Press.
  • AURELI, F. y SMUCNY, D. A. (2000), «The role of emotion in conflict and conflict resolution», en Natural conflict resolution, Aureli, F. y de Waal, F. B. M. (eds.), Los Ángeles, University of California Press, pp. 199-244.
  • BERGER, P. L. (2018), «Conclusion: General observations on normative conflicts and mediation», en The limits of social cohesion, Peter Berger (ed.), Boulder, Westview Press, pp. 352-372.
  • BRIZ GÓMEZ, A. (2005), «Eficacia, imagen social e imagen de cortesía. Naturaleza de la estrategia atenuadora en la conversación cotidiana española», Estudios de la (des) cortesía en español, 53-91.
  • BRIZ GÓMEZ, A. y GRUPO VAL.ES.CO. (2002), Corpus de conversaciones coloquiales, Anejo de la Revista Oralia, Madrid, Arco-Libros.
  • BROWN, P. y LEVINSON, S. C. (1987), Politeness: Some universals in language usage, vol. 4, Cambridge, Cambridge University Press.
  • COATES, J. (2007), «Talk in a play frame: More on laughter and intimacy», Journal of Pragmatics, 39(1), 29-49.
  • CORA GARCIA, A. (2019), How Mediation Works, Cambridge, Cambridge University Press.
  • COULTER, J. (1990), «Elementary properties of argument sequences», en Interaction
  • competence, Psathas, G. (ed.), Lanham, International Institute for Ethnomethodology and Conversation Analysis/University Press of America, pp. 181-203.
  • DYNEL, M. (2008), «No aggression, only teasing: The pragmatics of teasing and banter», Lodz Papers in Pragmatics, 4(2), 241-261.
  • FRASER, B. (2007), «Pragmatic tactics in mediation», Lodz Papers in Pragmatics, 3(1), 61-78.
  • GARCÍA-RAMÓN, A. (2019), «Epistemic incongruence, intensifying particles and information elaboration», Revista Signos, 52(101), 804.
  • GOFFMAN, E. (1976), «Replies and responses», Language in society, 5(3), 257-313.
  • GOFFMAN, E. (1967), Interactional ritual: Essays on face-to-face behavior, Nueva York, Pantheon Books.
  • GRECO MORASSO, S. (2009), Argumentative and other communicative strategies of the mediation practice, tesis doctoral, Lugano, Università della Svizzera italiana.
  • GRECO MORASSO, S. (2011), Argumentation in dispute mediation: A reasonable way to handle conflict, vol. 3, Ámsterdam, John Benjamins.
  • HARRIS, S. (1995), «Pragmatics and power», Journal of Pragmatics, 23(2), 117-135.
  • HAUGH, M. (2013), «Im/politeness, social practice and the participation order», Journal of Pragmatics, 58, 52-72.
  • HAY, J. (2000), «Functions of humor in the conversations of men and women», Journal of Pragmatics, 32(6), 709-742.
  • HERITAGE, J. (2012), «Epistemics in action: Action formation and territories of knowledge», Research on language & social interaction, 45(1), 1-29.
  • HICKS, T. (2001), «Another look at identity-based conflict: The roots of Conflct: The roots of conflict in the psychology of consciousness», Negotiation Journal, 17(1), 35-45.
  • HOLMES, J. (2000), «Politeness, power and provocation: how humour functions in the workplace», Discourse Studies, 2(2), 159-185.
  • HOLMES, J. (2006), «Sharing a laugh: Pragmatic aspects of humor and gender in the workplace», Journal of pragmatics, 38(1), 26-50.
  • JACOBS, S. (2002), «Maintaining neutrality in dispute mediation: Managing disagreement while managing not to disagree», Journal of pragmatics, 34(10-11), 1403-1426.
  • KANT, I. (2001 [1790]), Kritik der Urteilskraft, Hamburgo, Meiner.
  • KOCH, P. y OESTERREICHER, W. (1985), «Sprache der Nähe – Sprache der Distanz. Mündlichkeit und Schriftlichkeit im Spannungsfeld von Sprachtheorie und Sprachgeschichte», Romanistisches Jahrbuch, 36(1), 15-43.
  • LINARES BERNABÉU, E. (2021a), «Mitigation as a pragmatic strategy in subversive female stand-up comedy», en Gender and Identity in Humorous discourse / Género e identidad en el discurso humorístico, Linares-Bernabéu, E. (ed.), Frankfurt, Peter Lang, pp. 93-116.
  • LINARES BERNABÉU, E. (2021b), El monólogo humorístico subversivo en español: pragmática, humor verbal y construcción discursiva del género, Madrid, Vervuert.
  • MALEY, Y. (1995), «From adjudication to mediation: Third party discourse in conflict resolution», Journal of pragmatics, 23(1), 93-110.
  • MARTIN, R. (2007), The psychology of humour: An integrative approach, Burlington, MA, Elsevier.
  • NORRICK, N. R. (1993), Conversational joking: Humor in everyday talk, Bloomington, Indiana University Press.
  • NORRICK, N. R. y SPITZ, A. (2008), «Humor as a resource for mitigating conflict in interaction», Journal of Pragmatics, 40(10), 1661-1686.
  • PARTINGTON, A. (2006), The linguistics of laughter: A corpus-assisted study of laughter-talk, Abingdon, Oxon, Routledge.
  • PONS BORDERÍA, S. (dir.), Corpus Val.Es.Co 3.0. [en línea]. Valencia, Salvador Pons Bordería. 14/12/2021 [Consulta: 18/02/2022]. Disponible en: <http://www.valesco.es>.
  • RAN, Y. y ZHAO, L. (2018), «Building mutual affection-based face in conflict mediation: A Chinese relationship management model», Journal of Pragmatics, 129, 185-198.
  • RUIZ GURILLO, L. (2012), La lingüística del humor en español, Madrid, Arco Libros.
  • RUIZ GURILLO, L. (2019), Humor de género, Madrid, Vervuert.
  • RUIZ-GURILLO, L. (2021), «Disrupted vs. sustained humor in colloquial conversations in peninsular Spanish», Journal of Pragmatics, 178, 162-174.
  • SHAPIRA, O. (2016), A Theory of Mediators' Ethics: Foundations, Rationale, and Application, Cambridge, Cambridge University Press.
  • SHERZER, J. (1985), «Puns and jokes», en Handbook of Discourse Analysis, vol. 3, Van Dijk, T. A. (ed.), London, Academic Press Inc. Ltd, pp. 78-92.
  • SCHNURR, S. y PLESTER, B. (2017), «Functionalist discourse analysis of humor», en The Routledge Handbook of Language and Humor, Attardo, S. (ed.), Routledge, Nueva York, pp. 309-321.
  • SIMMEL, G. (1904), «The sociology of conflict I», American journal of sociology, 9(4), 490-525.
  • SIMMEL, G. (1955), Conflict and the web of group-affiliations, Nueva York, Free Press.
  • SCHIFFRIN, D. (1985), «Conversational coherence: The role of well», Language, 640-667.
  • TANNEN, D. (1984), «The pragmatics of cross-cultural communication», Applied linguistics, 5(3), 189-195.
  • TANNEN, D. (2006), «Intertextuality in interaction: Reframing family arguments in public and private», Text & talk (Print), 26(4-5), 597-617.
  • VERSCHUEREN, J. (2019), «Indexical ‘mismatch’; or, adaptability at work», Pragmatics, 29(2), 302-308.
  • WALL JR, J. A., STARK, J. B. y STANDIFER, R. L. (2001), «Mediation: A current review and theory development», Journal of conflict resolution, 45(3), 370-391.
  • YUS, F. (2016), Humour and Relevance, vol. 4, Ámsterdam, John Benjamins.
  • ZELIZER, C. (2010), «Afrontar la paz o la guerra mediante la risa: el humor y la consolidación de la paz», Journal of Conflictology, 1(2), 1-9.
Fuente de los datos: Dialnet