Source areas and atmospheric transport processes of chemical compounds and pollen in the NE Iberian Peninsula and the Canary Islands

Resumen

Els ecosistemes forestals reben una entrada important de nutrients per deposició atmosfèrica. Per conèixer millor els mecanismes de deposició s'han realitzat mesures en paral·lel de la deposició humida, seca i global en una estació de mostreig al Montseny. La comparació entre els fluxos humit i sec va revelar que els compostos atmosfèrics en aquesta zona es dipositen principalment via deposició humida (74% de deposició humida+seca). Els nostres resultats indiquen que la deposició global representa bé la deposició atmosfèrica total, ja que la deposició global més les partícules dipositades després de l'última pluja van representar el 97% de la deposició total (humida+seca). Els models de canvi climàtic per a la regió Mediterrània prediuen modificacions en els patrons de circulació de vent i de precipitació. La caracterització de la climatologia sinòptica i el transport a llarga distància de contaminants atmosfèrics al Montseny va mostrar una disminució de les adveccions atlàntiques i un augment de les masses d'aire africanes i europees en la circulació general en del NE d'Espanya. S'han aplicat Mètodes d'Anàlisi Estadístic de Trajectòries (TSMs) per interpretar els canvis de la química de la precipitació durant els últims 25 anys en alguns ions que mostren tendències significatives (ex. SO42-, H+ i NO3-). En el període inicial (1984-1993) els contaminants antropogènics (SO42-, H+ i NO3-) que es dipositaven al Montseny procedien principalment d’Europa Central i Oriental. La disminució significativa de SO42- i H+ a la precipitació del Montseny reflecteix la reducció de les emissions de sofre al centre d'Europa. En el període recent (1998-2009), els TSMs indiquen que l’origen del SO42-, H+ i NO3- es pot atribuir al tràfic marítim en el Mar del Nord i a països de l’Est d'Europa i el Nord d'Àfrica. Cal tenir això en compte per a la protecció dels ecosistemes i la salut humana. La pols mineral és un aerosol atmosfèric d'origen natural que presenta una entrada en polsos irregulars i massius a l'atmosfera que pot produir nombrosos impactes ambientals. En aquest context, s'ha descobert que els elements derivats de la pols mineral influeixen en els ecosistemes terrestres i marins del NE d’Espanya. Cal tenir en compte que la pols actua com a substrat on reaccionen els contaminants antropogènics, per tant, no s’ha de considerar com a font natural pura. Al Montseny, la pols africana va aportar el 66% dels 576?mols m-2 a-1 de fòsfor (P) particulat total dipositat. Assumint que les mostres recollides a 25km de la costa són representatives de l'entrada P atmosfèric a les aigües costaneres, el P atmosfèric soluble representa <1% de la producció primària nova anual de la Mediterrània Occidental. Tot i això, un únic episodi de pols africana (22-27 maig, 2008) va representar el 24-33% de la producció nova anual induïda pel P atmosfèric. Aquests resultats destaquen la importància biogeoquímica dels aerosols dipositats a la mar Mediterrània Occidental. El transport a llarga distància de pol·len s'ha estudiat a Tenerife (Illes Canàries). Les principals procedències van ser: (1) La regió Mediterrània a través dels vents alisis en la capa límit marina (MBL). Aquests episodis es van caracteritzar per la presència de pol·len d'arbres (Casuarina, Olea i Quercus) barrejat amb pol·len d'herbes (Artemisia, Chenopodiaceae-Amaranthaceae i Poaceae). (2) El sector del Sàhara, a través del transport de pol·len principalment d'herbes (Chenopodiaceae-Amaranthaceae, Cyperaceae i Poaceae) a nivell de la MBL i, en un cas, el pol·len de Casuarina en la troposfera lliure. I (3) la regió del Sahel, amb episodis associats al transport de pol·len de palmeres (Arecaceae) i herbes (Chenopodiaceae-Amaranthaceae, Cyperaceae i Poaceae). Cal tenir en compte aquests episodis a Tenerife com a possible causa dels episodis d'al·lèrgia respiratòria.