Noves ciclinesomplint una escletxa a la biologia del càncer
- Gasa Colom, Laura
- Josep Clotet Director/a
- Mariana Ponte Cardoso Ribeiro Codirector/a
Universidad de defensa: Universitat Internacional de Catalunya
Fecha de defensa: 27 de julio de 2018
- Eloi Gari Marsol Presidente/a
- Betlem Mezquita Mas Secretario/a
- Xavier Escoté Miró Vocal
Tipo: Tesis
Resumen
Les morts relacionades amb el càncer de pulmó han anat incrementant fins al punt que, actualment és una de les principals causes de mort per càncer al món. Tot i els avenços en aquesta malaltia basats en l’estratificació dels pacients, continuen faltant tractaments efectius i bons biomarcadors pronòstic. És ben conegut que les ciclines canòniques, proteïnes involucrades a la conducció del cicle cel·lular, solen aparèixer desregulades en diferents tipus càncers, també el de pulmó, i se les coneix pel seu rol oncogènic. Amb el projecte del genoma humà, es van identificar unes noves proteïnes estructuralment similars a la família de les ciclines. D’elles, no es coneix el seu rol fisiològic, molt menys encara, el seu rol en contextos patològics com el càncer. En aquest treball es van investigar els nivells de proteïnes de vuit noves ciclines en línies cel·lulars de càncer de pulmó i tumors humans fixats en parafina (FFPE), així com el seu paper funcional en cèl·lules de càncer de pulmó. De les noves ciclines avaluades, CNTD2 va aparèixer significativament sobreexpressada al nucli de les cèl·lules tumorals dels pacients analitzats, en comparació amb el teixit normal adjacent. A més a més, la seva sobreexpressió va augmentar la viabilitat cel·lular, la intensitat Ki-67, la capacitat de generar colònies, així com també la capacitat de migració en cèl·lules A549 de càncer de pulmó. En conseqüència, CNTD2 va promoure el creixement tumoral in vivo en els models xenògrafs A549, i, l'anàlisi de les dades d'expressió gènica van revelar una alta correlació entre els nivells elevats de CNTD2 i la disminució de la supervivència global en pacients amb càncer de pulmó, posicionant-lo com a nou oncogen i marcador pronòstic, així com també un objectiu terapèutic innovador per aquesta malaltia.