El significat històric de la tradició textual del llibre dels fets (1343-1557)

Resumen

El Llibre dels Fets és un document que conté una selecció dels fets de la vida del rei En Jaume I, el Conqueridor. Aquest rei, un dels reis més estudiats de la Corona d’Aragó, regnà més de seixanta anys (1214-1276), un dels regnats més llargs de tota la Península Ibèrica. Durant aquests anys, el rei, completament immers en la Reconquesta, conquerí diversos territoris. Aquestes conquestes afavoriren l’expansió territorial de la Corona d’Aragó cap al sud i també cap al Mediterrani. Durant el seu regnat, tingueren lloc altres fets, com ara els seus matrimonis amb Elionor de Castella i després amb Violant d’Aragó, la guerra pel comtat d’Urgell, les revoltes sarraïnes, el tractat de Corbeil, l’intent de croada a l’Ultramar, la seva participació al Concili de Lió i altres episodis narrats en el Llibre dels Fets. Compost al final del regnat del rei En Jaume I, el Llibre dels Fets ens ha arribat en diferents còpies que constitueixen la seva tradició textual. En aquesta tesi doctoral ens proposem d’analitzar els objectes de la tradició textual del Llibre dels Fets del rei En Jaume I, compostos entre els anys 1343 i 1557, amb l’objectiu de trobar el significat històric d’aquests textos, és a dir, el motiu pel qual foren compostos. Els objectes analitzats són els següents: ms. 1 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona; ms. 1734 de la Biblioteca de Catalunya; ms. Y-III-5 de la Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial; ms. II-475 de la Biblioteca del Palacio Real de Madrid; ms. 10121 de la Biblioteca Nacional de España; ms. 9-4769 de la Biblioteca de la Real Academia de la Historia de Madrid i l’edició R-15398 de la Biblioteca Nacional de España. Hem utilitzat com a referents teòrics els estudis de Hayden White, Gabrielle M. Spiegel i Roger Chartier, els quals hem fet servit per a teoritzar la composició dels textos i comprendre’ls com a fenòmens històrics singulars compostos en un temps determinat. Cadascun d’aquests autors ha tingut la seva importància en la construcció d’una referència teòrica i la seva posterior aplicació en aquest estudi. Dels estudis de White hem pres la idea central de la formació del text, el que ell anomena text historiogràfic; dels estudis de Spiegel hem utilitzat la referència al context històric en què aquest text neix i que influeix en la seva composició; i dels estudis de Chartier hem considerat la representació que aquest objecte final conté, subratllant les diverses formes per les quals s’accedeix al significat d’aquesta representació. La utilització d’un aparat metodològic interdisciplinari ha facilitat la singularització dels objectes de la tradició textual del Llibre dels Fets, no solament a partir del context en què foren compostos, sinó també en comparació entre si. En individualitzar-los a partir de les seves dades, els objectes de la tradició textual del Llibre dels Fets són considerats elements únics que formaven part d’un moment concret de la història de la Corona d’Aragó, sempre fent referència a la vida del rei En Jaume I i sempre representant una interpretació de la seva auctoritas. Així doncs, en la utilització d’aquest aparat metodològic hem fet servir les perspectives de la crítica textual, de la paleografia, de la codicologia, de la filologia, de la diacronia, dels estudis genealògics, de l’epigrafia i de la història de l’art. En aquest treball cerquem el que anomenem el significat històric de la tradició textual del Llibre dels Fets, és a dir, el motiu pel qual aquests textos foren compostos en diferents contextos i condicions de la història de la Corona d’Aragó. Per tant, utilitzem les referències teòriques esmentades a dalt i ens servim d’un aparat metodològic interdisciplinari amb l’objectiu de singularitzar cada objecte de la tradició textual del Llibre dels Fets i trobar el seu significat històric. Un cop individualitzat, singularitzat i comprés dins del context de composició, l’objecte presenta característiques particulars que ens indiquen el motiu pel qual fou compost. El resultat d’aquest estudi ha estat la caracterització de cadascun dels textos. Aquesta caracterització ens ha ajudat a apropar-nos als seus probables motius de composició i així al seu significat històric. Aquesta anàlisi detallada ens ha ajudat a veure aquests objectes com a personatges actius i passius en els contextos en què foren compostos, és a dir, que tenien una presència en els contextos en què foren compostos i que foren formulats dins d’aquests contextos. A més, l’anàlisi de les seves característiques de composició ha estat crucial per a determinar el context de composició i també el seu significat històric. Formulats en contextos posteriors a la mort del principal personatge de la narració, els textos de la tradició textual del Llibre dels Fets representen instants de tornada al passat en què els seus patrocinadors i actores rescataren la memòria d’un dels reis més importants de la nissaga dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó amb la intenció d’utilitzar-la en el context en què es trobaven.